domingo, 6 de abril de 2014

La importància de l'equilibri pèlvic

En aquest cas tenim com a protagonista una de les estructures que, des del meu punt de vista, cal donar-li una importància prioritaria, ja que pot ser l'origen de moltíssimes lesions a nivell de les extremitats inferiors. És el centre del nostre cos i l'eix generador del moviment del membre inferio r.  Aquesta estructura és LA PELVIS.
 
La pelvis es una estructura forta, encarregada d'unir les extremitats inferiors al tronc, i serveix d'inserció a quasi tots els músculs que afecten al maluc i a molts dels que ho fan sobre el genoll: quàdriceps, isquiotibials, glutis, adductors o ilíacs, entre d'altres, que traccionen de la pelvis cap avall. També serveix d'inserció als principals músculs de la cintura: abdominals, oblicus, transvers i quadrat lumbar, que traccionaran de la pelvis cap amunt.


Un desequilibri entre tots aquests músculs, és a dir, dels que traccionen de la pelvis amunt i dels que traccionen de la pelvis avall, pot ser l'origen de diverses patologies a nivell de les extremitats inferiors,  com poden ser les pubàlgies, les condropaties rotulianes, la síndrome de la banda iliotibial, la síndrome del piramidal, les tendinopaties d'inserció d'isquiotibials...
En els corredors i ultrafondistes, que realitzem entrenaments de llarga durada, tendim a sobresol·licitar uns músculs més que uns altres, provocant descompensacions que, si no es treballen de forma específica, poden acabar produint lesions.


La nostra companya Raquel, després de finalitzar amb èxit la seva 1a marató d'asfalt a Barcelona 14', amb un temps molt bo, em va comentar que a l'últim tram de la marató va patir bastant a nivell de la zona angonal, que li costava aixecar moltíssim les cames i que va haber de fer un esforç brutal  per poder creuar la linia d'arribada. Arrel d'aquesta experiència, li ha quedat un dolor punxant a la pelvis esquerra que li fa mal quan córre i quan camina molta estona. A més, cada cop que fa força per aixecar la cama, li és molest.



S'hauria de fer una bona exploració i saber realment quines son les estructures afectades. Però, en esports com la cursa a peu en distàncies llargues, és fàcil que es produeixin desequilibris musculars que per la zona que pateix ella, és probable que vinguin determinades per una sobresol·licitació de la musculatura adductora pel sobreesforç realitzat, en detreniment d'una musculatura abdominal deficitària. Per això, durant el tram final de la marató, Raquel va tenir que fer front a un extra de treball muscular adductor per compensar la poca eficiència dels músculs abdominal i mantenir l'equilibri pèlvic.


El consell que et donaria, en primer lloc, seria la visita al osteòpata, per fer un reequilibri estructural a nivell pèlvic. I un cop l'estructura estigui corregida, començar a fer exercicis d'estabilització lumbopèlvica. En que consisteixen? Són exercicis que tenen com a objectiu estabilitzar la pelvis ,i que en aquest cas, anirien més encaminats en reforçar abdominals i estirar la zona adductora. Son exercicis que s'han de fer sense dolor, amb una contracció mantinguda de 30"-45" ( 2 repeticions de cada exercici). Aquí t'exposo els que considero més importants:


 
 

 

 




Un altre cas, on la pelvis també es posiblement l'origen de la seva dolència, es el de l'Albert, expert corredor de distàncies llargues, que pateix una condropatia rotuliana al genoll esquerre des de fa bastant de temps. Ell ja ha anat al osteòpata, amb la conclusió que té la pelvis dreta una mica tancada, i això fa que tota la cama esquerre se li desalinie, provocant-li aquesta patologia tan molesta.


Cal dir que el múscul amb més importància per a la correcta alineació de la extremitat inferor és el GLUTI MIG. La seva funció principal és la estabilització de la pelvis en la fase de recolzament. Quan la pelvis arriba a estar totalment equilibrada, s'assegura una correcta alineació  de la extremitat inferior. Per tant, l'avaluació d'aquest múscul es prioritaria en la prevenció de lesions de genoll, de turmell...

També és molt important observar la posició de la pelvis del corredor. Pot estar en tres posición bàsiques: anteversió, retroversió o neutra. Tant la anteversió com la retroversió impliquen canvis importants musculars que alteren l'alineació de la extremitat inferior i el seu funcionament. La búsqueda de la pelvis neutra o la seva compensació muscular és la principal intervenció que persegueix la prevenció de lesions.

Per tant, el consell que donaria en aquest cas, es fer un bon treball del CORE ( grup de músculs claus  per aconseguir la estabilitat pèlvica: abdominals, glutis, quadrat lumbar, adductors...) Tenir un core enfortit ens permetrà ser més estables en la "zancada" i ens farà menys propensos a patir lesions.

Els següents exercicis recomanaria de incloure'ls a la rutina del pla d'entrenament. Són exercicis amb contracció mantinguda durant 30"-45" ( 2 repeticions de cada exercici)



 

 


 

1 comentario:

  1. Gracias Aitor, me tendré que aplicar el cuento yo también, pues sigo con molestias en la zona inguinal,una lesión parecida a la de Raquel.

    ResponderEliminar