Com a exemple, tenim el cas del nostre company i president del club, Tito Pueyo, gran triatleta i amb una llarga experiència en aquest món, que fa 15 dies que està patint una forta periostitis del tibial posterior, i així ens ho narra:
"Hola Aitor, estic patint una periostitis de gran calibre al límit de la fisura de l'os. Porto 15 dies convivint amb ella, i amb una mica de repòs, algún massatge al tibial posterior i ultrasons, no ha sigut suficient. Avui he anat al Dr. Xavier Fornós per a fer una injecció d'ozó i m'ha receptat una crema que es diu IPSODOL. M'ha recomanant parar de córrer durant uns dies..."
La periostitis és una inflamació del periosti ( membrana que recobreix l'os). La zona més comuna on es sol produir aquesta lesió és a nivell de la tibia. Acostuma a produir-se en époques on s'incrementa el volum d'entrenament, de manera que l'augment de l'impacte del peu contra el terra, fa que els músculs tibials traccionin continuament sobre la seva inserció óssea, creant-se una vibració constant que fa que el periosti acabi inflamant-se.
Les principals causes poden ser la utilització d'un calçat inadequat o desgastat, entrenar en superfícies massa dures, el pes del corredor, una técnica de carrera no massa bona, tenir les cames arquejades, la hiperpronació dels peus... però la causa més habitual d'aquesta lesió acostuma a ser un excés de càrrega en els entrenaments. I m'explico: En tot entrenament és necessari seguir una progressió. Cal donar temps al cos a que s'acostumi als canvis i s'adapti a les noves rutines. Quant més progressives siguin les càrregues d'entrenament, millor les asimilarà el cos...
Tito pateix aquesta lesió notant un dolor profund i intens, a la zona interna de la cama, sobretot quan córre. Segons li ha dit el seu traumatòleg, el diagnòstic és una periostitis de gran calibre al límit de la fisura de l'ós...i es que existeix una lesió molt més greu encara, i que ens deixaria sense córrer durant molt temps, que és la fractura o fisura per estrés de la tibia, que sol estar molt lligada a la periostitis, ja sigui com a conseqüència d'aquesta si no es soluciona i seguim entrenant amb normalitat.
En aquests casos, la primera cosa que s'hauria de fer, i com està fent Tito recomanat pel seu traumatòleg, és intentar disminuir la càrrega d'entrenament amb impacte. Això no vol dir fer un repòs absolut. Sempre es pot realitzar un entrenamnet que impliqui altres disciplines com la natació i el ciclisme, que permetin mantener en forma la musculatura.
Després, és important intentar baixar aquesta inflamació del periosti, mitjançant diverses tècniques, entre elles les que li están aplicant a Tito: ozonoterapia, cremes antiinflamatòries, fred, ultrasons...però sota el meu punt de vista, el treball més important que s'hauria de fer i insistir és el de la teràpia manual. S'ha d'intentar treballar la musculatura implicada ( bessons, soleo i tibials) juntament amb les parts toves annexes. Fins que el múscul tibial posterior, bessons i soleo no estiguin amb el seu to normalitzat, i estiguin en continua hipertonía, aquests continuaran fent tracció a la seva inserció de la tibia, i la inflamació continuarà estan present...Així que penso que és necessari aquest treball de descàrrega manual mitjançant tècniques profundes i mans expertes.
Bàsics, i molt importants, serán també els estiraments. Tindran un paper fonamental en la resolució d'aquesta lesió. L'estirament de bessons i soleo són absolutament imprescindibles. A més a més, s'ha d'afegir l'estirament específic del múscul tibial posterior
Existeixen també vendatges neuromusculars que poden ajudar, tot i que no sempre. Hauria de ser el teu fisio qui t'ensenyi a possar-te'l, amb quina tensió i a quina alçada.
I per últim, si la causa de la lesió es biomecànica ( que desconec si a Tito es aquesta la causa), ja sigui per una mala técnica de córrer o per una mala petjada, si no és corregeix la manera d'entrenar suprimint vicis adquirits o posant una plantilla en el cas de mala petjada, la lesió no desapareixerà per complert. En aquests casos, seria interessant fer-se un estudi biomecànic de la marxa al podòleg, per a determinar la causa biomecánica concreta.
Cada fisioterapeuta té la seva forma de treballar i utilitza tècniques que ha anat aprenent al llarg de la seva formació, i les aplica en funció dels resultats que ha obtingut amb l'experiència en pacients...Jo destacaría varies tècniques pel tractament d'aquesta lesió: 1- Massatge profund de la musculatura implicada. 2- Tècniques miofascials 3- Fibrolisis diacutània ( "ganxos" per la destrucció de posibles adherencies a nivel de la inserció amb la tibia) 4. Estiraments analítics. 5- Vendatge neuromuscular
No hay comentarios:
Publicar un comentario